Esquitx
 |
 |
 |
 |
|
Durant molts i molts anys, el còmic (tebeo, historietes, com ho
vulgueu dir) ha estat considerat una forma d’expressió de segona
divisió. No només a Espanya, és clar, però és evident que quaranta
anys de dictadura varen frenar també les possibilitats d’un camp que
va quedar reduït als continguts per a infants. A poc a poc, però, el
còmic va “normalitzant-se” dins els nostres àmbits culturals, no amb
pocs esforços de tots aquells que estimam aquest mitjà i creim que és
igual de vàlid que la literatura o la pintura.
És cert que el còmic va entrar dins el que serien les lectures
“sèries” fa uns trenta anys, amb la invenció als Estats Units del
concepte novel•la gràfica, que encetava l’enfilall d’una sèrie d’obres
dirigides a un públic adult i d’una temàtica més realista, més enllà
del que fins llavors s’entenia per còmic, és a dir, majoritàriament
històries de “superherois”. Però, el terme “novel•la gràfica” no
deixava de ser un intent per atracar el còmic en la literatura, com si
fos un germà petit que cal que maduri per ser mereixedor de l’atenció
del públic. Avui en dia, el concepte persisteix perquè ha tengut sort
dins el món editorial. Però el còmic no necessita justificar-se. Igual
que s’editen obres mestres i autèntiques porqueries, i tot es
considera literatura, el mèrit de tot el bo i tot el dolent és del
mateix còmic i no depèn del fet que s’assembli a una cosa o a una altra.
|
|
 |
 |
 |
 |
|
|
veure +
|
|
|
|
|
Excursionisme
 |
 |
 |
 |
La criosfera, part del sistema terrestre formada per tots els punts
que són permanentment coberts de glaç, ocupa un àrea petita de la
superfície de la Terra, prou significativa però des de vàries
vessants, una de les quals és el paper com a indicador de les
fluctuacions climàtiques del planeta gràcies a la seva ràpida
velocitat de resposta. La criosfera està composta pel gel marí àrtic,
el gel continental àrtic i antàrtic, les glaceres de les grans
serralades terrestres i el permagel. Les glaceres alpines ocupen un
reduïdíssim espai al planeta, confinat a les parts més elevades i
profundes de les muntanyes, però de importància ambiental enorme. Les fluctuacions climàtiques del planeta, naturals o induïdes per
l’acció humana, provoquen canvis a la criosfera que són més ràpids que
en altres ambients, canvis però que no tenen la mateixa velocitat i
fins i tot el mateix sentit en totes les àrees geogràfiques: per
exemple, les zones àrtiques i antàrtiques es comporten de forma força
diferent, principalment com a conseqüència de la diferent distribució
de terres i mars en ambdues àrees. La disminució de l’extensió del gel
perenne àrtic i la fusió de les glaceres o el permagel són alguns dels
canvis detectats. Les glaceres alpines, reservoris d’aigua dolça aparentment
inesgotables, estan patint una accelerada regressió global que hauria
d’obligar als estats a establir estratègies decidides de gestió
d’aquest recurs.
|
|
 |
 |
 |
 |
|
|
veure +
|
|
|
|
|